L?obra de Joan Vinyoli (1914-1984) és la resposta lírica d?un home a una experiència de vida en la qual va aprofundir amb una intensitat extraordinària. A la consciència d?una pobresa existencial va oposar-hi l?abundància d?una ànima poderosa per fer allò que se li va revelar, ja des de ben jove, com la cosa més valuosa i que, tal vegada, va percebre com l?única que podia donar un sentit a la seva vida: la poesia. En aquesta biografia, l?autor mostra el trenat que formen vida i obra, dos aspectes indestriables en un poeta que ha fet una contribució fonamental a la poesia catalana i universal del segle vint. Incomprès en alguns moments, Vinyoli s?imposa amb els anys com un dels més llegits i valorats per la seva autenticitat, i per la riquesa de formes i sentits de la seva indagació lírica. Sens dubte, Vinyoli s?erigeix en una de les veus més profundament compromeses amb els avatars de l?ésser humà.
El present treball aporta un elevat nombre de documentació, en molt bona part inèdita fins ara, d?un enorme interès humà i literari, entre la qual sobresurt la procedent de la correspondència que va mantenir amb Carles Riba, Marià Manent, Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Oliver, Feliu Formosa, Martí i Pol, la seva germana, i, encara que en menor quantitat, amb Gabriel Ferrater, Blai Bonet i Joan Teixidor. Òbviament, també es nodreix del testimoni viu de moltes persones que van configurar el seu entorn relacional i que resulta imprescindible, no tan sols per entendre el recorregut vital i espiritual del poeta, sinó per poder-ne sentir encara el batec.
