Teresa Costa-Gramunt viatja per una ciutat que pot ser Praga, sí, però que podria ser també una altra capital perquè es tracta d'una ciutat personal i íntima, la seva Praga, una Praga els carrers de la qual no són sinó els racons de l'ànima de l'autora. (del pròleg de Monika Zgustova). El viatge pot ser una bona excusa per a veure amb més intensitat. És clar que no cal sortir de casa, com deia Lao Zi, per conèixer el món! Basta viure atents, connectats amb la realitat, aquesta gran subministradora d'experiències. Però el viatge, que posa el temps potes enlaire i ens permet entrar en el santuari d'un altre temps, aguditza els sentits i propicia l'esperit alerta. Així, la ciutat de Praga, sense deixar de ser la ciutat de Praga, aquí, per art de màgia, es converteix en una ciutat arquetípica. (del pròleg de l'autora)
