Pereira viu ancorat en el passat. El seu caràcter tímid, sentimental, fonamentalment nostàlgic i, sobretot, el record de la seva dona morta l'han anat apartant de la realitat. No serà fins que, a l'agost de 1983, l'amistat amb dos joves de gran vitalitat farà que recobri el sentit del temps i, adonant-se dels canvis que s'estan operant a Europa, prengui consciència del seu lloc en la història.
