Presó de Burgos, desembre de 1962. Sis presidiaris uniforme de color marró, cara gelada discuteixen asseguts entre dues lliteres duna de les cel·les del penal més fred dEspanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista dEspanya a la presó. El règim trontolla i un dels presos, el basc Ramón Ormazábal, arenga els seus companys: «Aquí no hem vingut a estudiar!». Manuel Moreno Mauricio, antic guerriller, reclòs des de 1947, secretari dorganització, no hi està dacord. Aquí hem vingut a estudiar. Són dos posicionaments polítics. Ormazábal creu que cal accelerar la lluita, liderar una onada de protestes des de linterior del penal, convocar vagues de fam i desafiar cada dia lautoritat. Moreno creu que els presos han de preparar-se intel·lectualment per a la llibertat, defensa una resistència a llarg termini. Trontollava de veritat el franquisme o era només un miratge? Estudiar o passar a lacció? Paciència o aventura? Anar pas a pas o accelerar? Dilemes dahir, davui i de sempre. Mitjançant la història dels principals protagonistes daquella discussió, aquest llibre construeix una gran panoràmic
