Tema 46
La història de la Filosofia com a problema filosòfic
Tema 47
Els models d'explicació racional en els presocrà tics
Tema 48
El debat eticopolÃtic en Sòcrates i els sofistes
Tema 49
La justÃcia a la Polis com a objectiu de la filosofia de Plató
Tema 50
La natura en Aristòtil
Tema 51
El desenvolupament de la ciència en el pensament hellenÃstic
Tema 52
La sÃntesi escolà stica de Sant Tomà s d'Aquino
Tema 53
El nominalisme i la ciència del segle XIV
Tema 54
La revolució cientÃfica. Galileu i Newton
Tema 55
El mètode cartesiÃ
Tema 56
El subjecte eticopolÃtic en Spinoza
Tema 57
Ciència i coneixement en Leibniz
Tema 58
L'empirisme i les ciències morals: Locke i Hume
Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012.
Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que serà và lid per a les pròximes convocatòries.
L'home és un animal històric. L'home no té naturalesa, sinó que és història. Igualment succeeix amb aquesta acció privilegiada de l'ésser humà . És essencial a la pròpia experiència filosòfica la seva historicitat. En aquest volum, el lector trobarà el llarg camà recorregut per l'espècie humana des de la lluita de la raó contra els mites grecs, en l'aurora del pensar occidental, fins a l'emergència del pensament illustrat en l'empirisme clà sic. Com si d'una dialèctica de la illustració es tractés, la història del pensament occidental és la història de l'afirmació de la raó, de la ciència, de la tècnica i de la moralitat, sense que aquesta consolidació mai hagi pogut dur-se a terme plenament. Sigui com sigui, els temes aquà tractats, Sòcrates, Plató, Aristòtil, ciència hellenÃstica, Tomás d'Aquino, Ockham, les revolucions cientÃfiques (s.XVI XVII), el Racionalisme (Descartes, Spinoza i Leibniz) i l'Empirisme, representen moments à lgids de la civilització occidental, en el que les idees de referència han donat noms a aquestes èpoques: hellenisme, escolasticisme, nominalisme, revolucions cientÃfiques, cartesianisme, empirisme, etc.
És curiós observar com aquest llarg perÃode de la Història de la filosofia i de la ciència més de 2000 anys- comença amb les explicacions fisicistas dels filòsofs jònics i acaba amb les crÃtiques de Hume a la metafÃsica i l'afirmació del positivisme. Però també és la història de la configuració dels grans problemes de la moral occidental. El racionalisme moral de Sòcrates, l'ideal platònic d'una polis governada per la justÃcia, el concepte aristotèlic de felicitat (realització personal) i la cristianització de tots aquests valors, és el bagatge històric amb què Hume es troba. La reforma utilitarista que Hume opera sobre la moral és el resultat d'una llarga història en què estan presents l'epicureisme, Th. Hobbes i els filòsofs del moral sense (A. Ashley, el comte de Shaftesbury i F. Hutcheson.)
