Una colorista i vivíssima descripció d'una veí exòtic, en un moment històric, l'any 1936, que el món s'acostava al caire de l'abisme.
El 1936, pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil, el diari La Publicitat va enviar al Marroc l'escriptora Aurora Bertrana, amb l'encàrrec de retratar la gent i els paisatges de l'aleshores Protectorat Francès i Espanyol. Bertrana ja havia sorprès els lectors amb Paradisos Oceànics, on feia un evocador retrat de la vida dels pobladors ancestrals de la Polinèsia. Aquest cop, però, al Marroc, no li va resultar tan fàcil connectar amb les seves germanes musulmanes. En un seguit de cròniques, la viatgera s'esforça una i altra vegada per endinsar-se en la intimitat de les llars marroquines, en els secrets de prostíbuls i palaus, a la recerca de la complicitats amb unes dones invisibles.
Narració en primera persona d'un viatge que recorre les ciutats del Marroc, de nord a sud, on l'autora buscarà la complicitat de les dones de tota condició social, en un intent de copsar l'ànima femenina de l'Islam.
