'El pes del temps' és un homenatge a les vides que no es van poder construir. Les dues nouvelles del recull tenen per protagonista un món rural devorat per les mines, on l'única manera de sortir del poble és destacar en alguna cosa (el salt d'altura o l'acordeó, tant se val) i on els cromos importats de l'Oest converteixen els nens en contrabandistes. Però el centre de tot és el primer amor: el que inspira una princesa de deu anys a l'escola, i el que encén una jugadora d'escacs al tren abandonat on viuen els joves obrers.
Seiler és la rosa en el femer: un dels poetes que més bellament ha cantat l'Atlàntida en què s'ha convertit bona part d'Europa per als seus habitants, submergits pel pes del temps. La infantesa que fa ressorgir del passat viu a l'ombra de les explotacions d'urani, entre torterols de fum que són l'equivalent industrial de la magdalena de Proust i el viatge pels miratges de la memòria és esplèndid i sorprenent com una nova 'Recerca'.
