Estructurat en vint-i-sis breus capítols, amb un estil viu i espontani, fins i tot descosit, ha estat vist per uns com el màxim exponent de la immoralitat, i per altres com el text fundacional del realisme polític. El príncep desperta reaccions contràries, però no deixa mai indiferent. Quan Nicolau Maquiavel va ser destituït del càrrec que ocupava a la república florentina va ser empresonat, torturat i, finalment, obligat a viure desterrat al camp. Des de la solitud d'aquest seu refugi, lluny de corts, papes i emperadors, és des d'on va escriure un dels textos més lúcids i provocatius de la història del nostre pensament.
