L?obra estudia l?origen, evolució i decadència de trenta-dos masos del cap de Creus, escollits per la seva situació geogràfica, relacionada amb els vessants i contraforts de la serra de Verdera, que mig segle enrere encara estaven plens d?activitat, amb famílies senceres que hi tenien bestiar i en treballaven les terres. Excepte reduïts casos, ara estan completament enrunats, havent sofert una erosió inimaginable en un espai de temps tan curt.
Curiosament, però, perduren persones que han sobreviscut als edificis, masovers, fills o néts que ploren en veure l?estat dels masos i que són testimoni d?una forma de vida extingida i de l?abandonament del camp, degut en bona part a les contradictòries lleis de l?època i a l?actuació d?alguns governants, que només dotaren de serveis els nuclis urbans i oblidaren l?existència dels masos i la seva funció, tant social com de font subministradora de productes bàsics de consum. Aquest document pretén tenir el doble objectiu de recuperar la seva memòria històrica i de ser objecte de reflexió.
