Les coses s'erosionen, els amics es moren, el desig s'acaba.» El filòsof Jordi Graupera parteix d'aquesta experiència del caos i la destrucció primigenis per explicar com la ment humana busca patrons permanents i previsibles. Aquest procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d'expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l'ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d'unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l'origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d'aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
