«No deus voler passar-te tot lestiu entre llibres?», em
va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tanca
ment dun discurs que, lluny de motivar-me, em feia
badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre
pensaments, em preguntava si res podria fer-me més
feliç.
Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es
referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així,
estava a punt de suspendre.
Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però
aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien
nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a lAlta
Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la
mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar
per torturar-me.
