PREFACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7
1901. L'ALBADA DEL SEGLE XX. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
LA SITUACIÓ POLÍTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . 19
LA REALITAT URBANA . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . 20
L'ENERGIA ELÈCTRICA, ESPERANÇA DE FUTUR . . . . . . . . . 24
L'ELECTRIFICACIÓ DE LA XARXA DE TRAMVIES . . . . . . . . .27
CAP A UNA NOVA SENSIBILITAT SOCIAL . . . . . . . . . . . . . 29
DEMOSTRACIÓ ANTICLERICAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
L'EMERGÈNCIA REGIONALISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
ELECCIONS LEGISLATIVES TRANSCENDENTALS . . . . . . . .35
ESTIU CALENT . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .38
UNA DATA PER RECORDAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
LES ELECCIONS MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
L'IRRESISTIBLE ATRACTIU DEL TIBIDABO . . . . . . . . . . . 43
NADAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
1902. VAGUES, FESTES I FUNERALS. . . . . . . . . . . . . . .49
VAGA GENERAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
HOMENATGE A UN CIUTADÀ MOLT ESTIMAT . . . . . . . . . . 54
ADÉU AL POETA DEL POBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
NOVETATS URBANES . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .60
LES FESTES DE LA MERCÈ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
1903. L'ARRENCADA DEL LERROUXISME . . . . . . . . . . . .71
APOGEU REPUBLICÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
PROCESSÓ I CONCURS HÍPIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74
MAJORIA REPUBLICANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
1904. L'ANNEXIÓ D'HORTA.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..79
SANT JOAN D'HORTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
LA VISITA REIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..85
EL DISCURS DE CAMBÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88
AL TIBIDABO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89
SOBRESALTS I DIMISSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
DIUMENGE, DIA DE FESTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
L'OBRA DE GABRIEL LLUCH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
FESTA REPUBLICANA, CRISI NACIONALISTA . . . . . . . . .96
LA CRUA REALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
1905. MILITARS CONTRA LA PREMSA. . . . . . . . . . . . . 101
LA CONQUESTA DE COLLSEROLA . . . . . . . . . . . . . . . . .104
EL TRAMVIA DEL MORROT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .106
PROGRÉS URBÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
ACTIVITAT CATALANISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
ELS EFECTES DE LA METRALLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112
ELS FETS DEL CU-CUT! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
1906. L'ANY DE SOLIDARITAT CATALANA. . . . . . . . . . . .115
LA FESTA DE L'HOMENATGE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .117
ESPORT PER TERRA, MAR I AIGUA.. . . . . . . . . . . . . . . .119
ELS PRIMERS AUTOBUSOS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .122
L'HOSPITAL CLÍNIC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .123
AIXECA'T I PARLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
L'APLECH DE LA PROTESTA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125
LA RAMBLA DE LES BOMBES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127
1907. BOMBES A DOJO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
TRETS I BOMBES EN UN MATEIX DIA. . . . . . . . . . . . . 130
CLIMA PREELECTORAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
BOMBES I MÉS BOMBES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
VIOLÈNCIA ELECTORALISTA . . . . . . . . . . . . .. . . . . . 135
ESPECTACULAR VICTÒRIA DE SOLIDARITAT CATALANA . .137
DIVERSIONS I ESPECTACLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139
EL CAS RULL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
ACTIVITAT MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
ESTADÍSTICA DEL TERROR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .145
1908. INICI DE LA REFORMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .147
RADICALS I SUFRAGISTES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . .150
REPRESA DE L'ONADA TERRORISTA . . . . . . . . . . . . . . .152
L'OBERTURA DE LA VIA LAIETANA . . . . . . . . . . . . . . . . 154
EL PRESSUPOST DE CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
ELS SET-CENTS ANYS DE JAUME I . . . . . . . . . . . . . . . 160
REORGANITZACIÓ DE SOLIDARITAT OBRERA . . . . . . . 163
NOVA VISITA DEL REI, AQUEST COP AMB LA REINA . .164
ÈXITS I FRACASSOS A COLLSEROLA . .165
LA JUGADA DE CAMBÓ . . . . . . . . .167
1909. LA SETMANA TRÀGICA . . . . . . . .169
HOMENATGE A GUIMERÀ I REVETLLA DE SANT PERE . . . .170
LA GUERRA DEL MARROC . . . . . . . . . . . . . . . .172
INICI D'UNA SETMANA TRÀGICA . . . .173
LA CREMA DE CONVENTS . . . .. . . . . . . . . .174
RETORN A LA NORMALITAT . . . . . . . . . . . .177
LA REPRESSIÓ .. . . . . . . . . . . . . . .178
LES CONSEQÜÈNCIES IMMEDIATES. . . . . .181
1910. CALMA DESPRÉS DE LA TEMPESTA . . . . . . . . . . . 183
BARCELONA AIXECA EL VOL . . . . . . . . . . .187
LES FESTES DE PRIMAVERA . . . . . . . . . . . . . . . . . 188
OBRERS I BURGESOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
ADÉU A LA DÈCADA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194
ÍNDEX ONOMÀSTIC . . . . . . . . . . . . . . .197
BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . .201
Els anys previs al canvi de segle s?havia estès la sensació que una nova centúria portaria inevitablement una vida millor, una idea il·lusòria que s?evaporà ben aviat.
Els indubtables avenços tecnològics, amb l?energia elèctrica i l?automòbil en primer pla, dibuixaven un món ple de novetats sorprenents, invents que facilitaven la vida diària però alteraven els costums. De sobte, els vells principis, l?educació religiosa o el reverencial respecte pel poder semblaven coses del passat. Els canvis afectaven la globalitat dels països occidentals, però en el cas peninsular calia sumar-hi altres factors. Després del desastre colonial de 1898, el règim polític espanyol havia quedat en estat de xoc, ancorat en una monarquia desprestigiada i un anacrònic sistema de partits institucionals, el liberal i el conservador, que es rellevaven al Govern sense propostes creïbles de reforma.
A Barcelona, el conflicte arribava a la màxima efervescència. La construcció de l?Eixample, l?annexió de gairebé totes les poblacions del Pla i l?aparició de noves indústries havien convertit la vella ciutat provinciana en una metròpoli activa, inquieta, diversa i cosmopolita, però carregada de contradiccions. En l?àmbit polític, durant la primera dècada del segle XX es produí la consolidació del catalanisme, l?aparició del republicanisme modern, la presa de consciència obrera i la implantació d?un populisme descarnat, posicionaments destinats a una col·lisió sense precedents.
