La vila de Sant Feliu de Guíxols va viure un període d'enorme prosperitat a la Baixa Edat Mitjana gràcies a les immillorables condicions nàutiques del seu port. Això va permetre que es convertís en un excel·lent port de refugi per a tota mena d'embarcacions, fins i tot per les grans naus mercants. A més, fou un port d'escala el primer ordre, el principal port de la costa de llevant catalana, entre Barcelona i Cotlliure. Es convertí també en el port comercial de Girona, per on circulaven tots els productes arribats d'arreu de la Mediterrània i els productes de Girona i de l'interior que s'exportaven per via marítima. Aquests factors són els que afavoriren la presència contínua de grans vaixells mercants (coques, naus i naus grosses) al seu port.
