L'any 1968 Bette Howland, mare divorciada amb dos nens petits al seu càrrec, va empassar-se un pot sencer de somnífers. Aquest és un retrat extraordinari de la comunitat de pacients que habitaven la secció de psiquiatria de l'hospital universitari de Chicago on va ser ingressada. Un retrat esmolat i elèctric, en què la mirada de lautora no satura en la seva pròpia crisi sinó que es lliura a la vida dels altres.
