Les dones dels relats apareixen com a víctimes, tant del masclisme com dels clixés que arrosseguen en el seu rol social. Així cal entendrela misogínia del títol, que esdevé una provocació de l'autora. Tanthomes com dones, que podrien ser els veïns del costat, moren i maten,dins l'aparent normalitat de la vida quotidiana que es trastoca en ungirar full en crueltat infinita. Tots els contes porten el nom d'unpatró de comportament, un perfil psicològic que defineix la víctima de la seva esmolada ploma.
Les històries del llibre van serportades al teatre per la companyia T de Teatre el 1991, en la sevaprimera i exitosa posada en escena com a companyia.
