Els temes a partir dels quals Antònia Vicens articula aquests relats són durs: famílies esqueixades, passions encegadores, odis, enveges, enganys, bregues, amors impossibles, tristeses...
També hi apareixen el goig de viure, l'amor i l'amistat, i amb força intensitat, perquè l'autora és ben vitalista, però els temes foscs dominen l'espai. Com Víctor Català, Antònia Vicens ha optat per observar i mostrar la vida des de la finestra ombrívola de la casa de l'esperit humà. En aquest aspecte, el de la terrible crueltat bellíssima, Vicens segueix una llarga i fèrtil tradició dins la literatura catalana. Tots els seus contes reunits en un únic volum i escrits amb una gran riquesa i rellevància del llenguatge del «mamelló sud de l'illa» -l'expressió és de Bernat Vidal- que Antònia Vicens ha mamat, té totalment per mà i sap utilitzar amb tanta eficàcia en la seva escriptura. Sense dubte, aquest llenguatge tan vitenc és la seva major contribució a la nostra cultura. Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941)
Ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com ara 39° a l'ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La Santa, Gelat de Maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos.
El 2009 l'evolució del seu procés d'escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d'una veu singular, impactant, demolidora, que converteix l'autora en una de les grans veus poètiques del nostre segle. Sota el paraigua el crit (2013); Fred als ulls (2015); Tots els cavalls (2017) i Pare què fem amb la mare morta (2020) la consagren en aquest camp. Distingida amb altres premis literaris, li va arribar un reconeixement global a la seva carrera amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear), el Premi Nacional de Cultura el 2016, el Premi Nacional de Poesia el 2018 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2022. Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, al francès, al portuguès i al castellà.
