L'acte de renunciar significa “abandonar una cosa definitivament”,
o el que encara és pitjor, “cessar de pretendre- la”.
Fent un recorregut vital a cop de dècada, la Cèlia fa un
recompte particular de les renúncies que l'han portada a
exercir la justÃcia pel seu compte fins a lÃmits insospitats. Sacrificis
voluntaris que li han deixat petjada fÃsica i emocional,
portant-la gairebé a l'exili vital. Un exili que es trenca amb la
influència d'amistats tan especials com en Semi, la Shakira
i la Comtessa que omplen de llum una vida marcada per la
primera de les renúncies.
Amb un to cà ustic que interpel·la al lector en tot moment,
la Cèlia fa balanç de les seves pròpies contradiccions fins
que passat i present conflueixen en uns fets que la porten
a exercir la més salvatge de les renúncies. Com ella mateix
diu “Per ser conscient del que anem deixant voluntà riament
pel camÃ, cal ser valent, i per no reconèixer el mal que fem
als altres, cal ser un malparit”.
