«Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l àvia, dones amb gust, excel lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t engalto». Montserrat Roig és un dels pals de paller de qualsevol història del feminisme català. S ha parlat a bastament i amb prou justícia de la seva ploma tan ben esmolada en l assaig i la columna periodística, i se n han fet antologies des d altres perspectives, però fins ara no s havien agrupat posant el focus en el seu pensament feminista. Especialment crítica amb els intel lectuals masclistes d esquerres, lluminosa quan ens parla de les seves col legues escriptores i de l eterna pregunta sobre la «literatura femenina»... Roig té moltes coses a dir-nos d una lluita política que viu avui una embranzida vigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxe d afluixar en un futur pròxim.
