Seria difícil trobar un grup humà més allunyat de la nostra fesomia i dels nostres patrons culturals que els habitants de la selva africana, mal coneguts com a «pigmeus». Homer els esmenta a la Ilíada, i els seus versos són lorigen dun dels malentesos més ridículs i perdurables de la història científica. Aquells pigmeus que es defensaven amb llances dels atacs de les grues eren unes criatures tan fabuloses com els nostres follets. Semblava que el racionalisme havia deixat enrere el mite, però des del segle XIX, contra tot pronòstic i empesos per la ciència, la literatura i la fantasia, molts aventurers i exploradors han anat a lencontre dels «pigmeus» al cor de lÀfrica, i els personatges verídics daquest llibre lextravagant i seductor Paul du Chaillu, el tibat botànic alemany Georg A. Schweinfurth, linjustament oblidat etnògraf Paul Schebesta, la pintora Anne Eisner i el seu marit Patrick Putnam, lantropòleg Colin Turnbull i el mateix Albert Sánchez Piñol van anar a buscar en els «pigmeus» alguna cosa importantíssima per a ells, i tots van trobar el que buscaven.
