Aquesta edició de Terra baixa vol apropar al públic escolar una de les obres més representatives de la literatura catalana i, alhora, posar en evidència la singularitat del llenguatge teatral que la conforma. Per llegir-la adequadament, no es pot menystenir la seva naturalesa escènica i, en aquest sentit, és bo de valorar com ha estat comentada i interpretada al llarg del temps.
L'estudi introductori i els recursos didàctics han estat elaborats per Anton Carbonell, professor de llengua catalana i literatura a l'IES Castellar del Vallès.
Terra baixa (1897) és un drama que presenta, a través de diversos elements (romàntics, realistes, modernistes), un joc de tensions humanes i simbòliques de gran força teatral. El conflicte entre l'ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueix una categoria mítica i obre pas a la creació de personatges inoblidables (Manelic, Marta, Sebastià) que viuen amb intensitat la problemàtica de la possessió amorosa. No és estrany que una obra d'aquestes característiques assolís ben aviat una consideració de clàssic del teatre català i un veritable ressò universal.
Àngel Guimerà (1845-1924) és l'autor dramàtic per excel·lència de la Renaixença. Lluita per la realització d'una obra poètica i teatral digna i d'impacte popular. Amb la influència del Romanticisme tardà, es converteix en un poeta premiat als Jocs Florals. Ben aviat, s'adona de les possibilitats públiques i professionals del teatre: crea una producció escènica que destaca en el conreu de la tragèdia romàntica (Mar i cel, 1888) i del drama realista (Maria Rosa, 1894; Terra baixa, 1897; La filla del mar, 1900). L'èxit popular, la vitalitat artística de la seva obra i el reconeixement internacional (traduccions, òperes i versions cinematogràfiques) l'han convertit en una figura essencial de la literatura catalana.
