Deia Unamuno que la imposició del castellà havia estat la més gran obra cultural d'Espanya, de manera que la resta de llengües de l'Estat acabarien morint en pau. La realitat és que el català és ben viu, a pesar de la persecució de què ha estat objecte. Són diverses les obres que ho analitzen des de la perspectiva historiogràfica. El treball de Ridao se centra, però, en l'àmbit de l'ensenyament vist com un camp estratègic pel supremacisme castellà, en què s'han manifestat amb més virulència els atacs contra la llengua catalana, des de la Nova Planta borbònica a pricipis del segle XVIII fins a la recent imposició del 25% de castellà, passant pels períodes liberals i absolutistes del XIX, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República o el franquisme. El repàs exhaustiu de les decisions polítiques i les lleis dels darrers tres segles a Espanya posen en relleu allò que el ministre Wert, com abans Primo de Rivera, havien dit: «Hay que españolizar a los niños catalanes».
Tres segles contra el català a l'escola.
