En tota la postguerra civil hi ha poques figures tan brillants i decisives com Gabriel Ferrater (1922-1972), i probablement és una de les més mal conegudes. Poeta revolucionari, lector excel·lent, professor atípic i baula clau per a la reincorporació del sistema literari català a la modernitat, Ferrater ja era un mite per als que el van conèixer, i es va convertir en una llegenda després del seu suïcidi anunciat.
Amb intel·ligència lúcida i saviesa autodidacta, seduïa parlant de literatura, de pintura, de matemàtiques, de lingüística i de tot allò que realment li interessés. I bevia per brillar, ja fos en les reunions amb els més prestigiosos editors europeus o en qualsevol bar amb estudiants o amb companys de tertúlia inesperats. Un cop a casa, a Reus, Barcelona, Hamburg o Sant Cugat, seguia llegint per allunyar una por que travessa la seva intimitat i la seva poesia, i que mirava de vèncer a prop de les dones amb qui volia compartir la vida.
Escrit com un vibrant relat de no-ficció, des de la veracitat i el rigor, i atenent als fets contrastats amb tota mena de documents i cartes, Jordi Amat va més enllà del mite i ens redefineix les angoixes i els dies d'un personatge fascinadorament complex. Per primer cop una biografia autèntica d'una de les figures més atractives de la cultura de la segona meitat del segle XX. El retrat més complet de Gabriel Ferrater.
