Jordi Cussà Balaguer va ser, sobretot, poeta. Un poeta que va conrear gèneres literaris diversos i que va excel·lir sobretot com a narrador, amb tot un seguit d'obres que l'han situat en el panorama de les nostres lletres com un dels novel·listes més potents i originals de la seva generació. Però no deixa de ser una anomalia que, com a poeta, i també com a autor teatral, sigui encara en bona part inèdit. Per això, aquest llibre és tot un acte de justícia. Perquè, en efecte, A tres de quatre vol reivindicar el poeta tot convidant-nos a gaudir dels seus dotzets, tal com va anomenar aquests magnífics sonets de només dotze versos: uns poemes formats per tres estrofes de quatre versos, com també ell mateix ja ens anticipa en el títol. El pilot és mort i ella no recorda res. És sola en un entorn inhòspit. Mentre espera el rescat, ha de subsistir entre un passat desconegut i un futur incert. Les febrades i els somnis catalitzen el subconscient, que aporta peces al trencaclosques i fa trontollar el seu Aquí, una barreja del món real i l'oníric on, meravellosa o terrible, qualsevol cosa pot no ser el que sembla. Due
