Als segles xiv i xv, la ruta de Llevant va atraure nombrosos comerciants occidentals, que hi varen fer cap per adquirir les preuades espècies vingudes de l'Àsia. Entre aquests mercaders, els historiadors han gairebé negligit els barcelonins, que aquesta obra estudia emprant una documentació rica i en bona part encara inèdita. Amb el suport del seu sobirà i dels consellers de la capital catalana, aquests negociants es feren amb una flota nombrosa que els permeté d'establir relacions productives d'importació-exportació amb el sultanat mameluc d'Egipte i de Síria. En general, aquests homes de negoci experimentaren una ascensió social remarcable que estimulà la seva fam de poder en el si de la ciutat, la qual cosa donà lloc a conflictes amb els membres de l'oligarquia municipal. En definitiva, malgrat la competència directa de Venècia i de Gènova, poderoses rivals, Barcelona s'afermà com a pol de primera importància en l'expansió comercial europea que es desplegà a través de la Mediterrània, el dinamisme de la qual torna a qüestionar la idea generalitzada d'una conjuntura econòmica profundament i llargament deprimida durant «la tardor de l'edat mitjana».
