Els Carà cters són descripcions seques però agradoses de comportaments humans que ens fan estranyesa; no són insòlits però sÃ, segurament, reprovables. Teofrast s'adonà que un bon nombre dels seus contemporanis no feien allò que tothom creia que calia fer i descrivà aquests comportaments insolents amb un somriure compassiu. Tanmateix, la innegable bonhomia amb què són escrits els Carà cters encobreix un profund pessimisme. Teofrast concep l'ésser humà com un animal que només en la seva infantesa pot ésser ensinistrat a conviure de manera convenient. De grans, tots plegats som com som i res no indica que ningú ens pugui fer canviar.
