Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Ressegueix el destí de la comtessa des que abandona el paradís terrenal de la Provença, fins a la seva mort en la terra de frontera que era la Catalunya del segle XII.
«Dolça» és una novel·la obscura i misteriosa com els temps que relata, en què la violència fundacional d’una nació s’estén del camp de batalla a la cambra comtal. A «Dolça» la història i la llegenda es devoren mútuament, la poesia trobadoresca i l’erotisme es fusionen amb la màgia negra i el sexe ritual, i la llengua de frontera clama desitjos de venjança i llibertat.
Si Antoni Veciana va escriure «Nicolau» amb aigua de mar, ara utilitza el fang, la sang i la pols del camí per convertir Dolça de Provença en la primera dona catalana immortal.
