Julià Guillamon presenta l'exili republicà com una experiència complexa que posa en joc tots els sentiments i emocions.Sempre que es parla de l'exili, s'acostuma a donar una visió molt limitada: es realcen els aspectes dramàtics, relacionats amb els primers moments de la fugida, i es deixen de banda els aspectes relacionats amb les diferents estratègies d'adaptació, la vida quotidiana als països que van acollir els refugiats o les relacions amb els ambients culturals d'Europa i Amèrica. També es parla poc de l'experiència dels fills, del paper de les colònies de catalans emigrats, dels intel·lectuals francesos, mexicans, xilens o argentins que van convieure amb els escriptors de la diàspora. Aquest projecte vol canviar de manera radical el punt de vista sobre l'exili, donant cabuda a tots aquests temes que s'han tractat tan poc, amb rigor, però al mateix temps procurant aconseguir aquell efecte d'emoció profunda, al marge de qualsevol forma de sentimentalisme.
