La por, la desesperança i el desarrelament són els eixos d’una trilogia, Els camins de la por, que mostra una realitat tan excessiva que podria semblar fictícia. Els relats furguen en la vida i la psicologia d’uns personatges anònims, vençuts, condemnats a sobreviure en la misèria i el sotmetiment, als que tot els juga a la contra, però resistents i amb ganes de viure. Són part d’un cos social apedaçat amb les desferres de la guerra i del que en queda.
En aquesta trilogia, Miquel Lladó construeix un retaule a través d’escenes fragmentàries que, juxtaposades, mostren el retrat literari d’un temps i un sistema moral que abasta tota la dictadura franquista. Formada pels volums Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Sense pàtria (inèdit), s’edita per primer cop de manera completa quan es compleixen vint-i-cinc anys de la mort de l’autor. Miquel Lladó no només mereix ser llegit i reconegut, sinó que la seua és una de les grans obres que han de formar part de l’explicació, feta literatura, d’una guer-ra i una postguerra que van marcar per sempre més el país i la gent.
