Vet aquí la doble reedició de Diana i la mar Morta (1953) i Cendres & diamants (1989), dues joies que basculen deliberadament entre el poema en prosa, el microconte i el text memorialístic; la millor mostra de l'esperit enjogassat i profund de Joan Perucho. «Envejo els lectors que s acostaran per primera vegada a les proses curtes de Joan Perucho, perquè es toparan amb la veu original d un savi il luminat i una mica bromista. Llegiran petites estampes, escenes quo tidianes que descriuen excursions al camp o tardes escoltant discos escrites amb una prosa a vegades lírica que, de sobte, es veuen interrompudes per un llamp que les trasllada a l altra banda del mirall, allà on viuen els fantasmes i els objectes carregats d energia fosca». Marina Espasa
