La Maryam se n'ha d'anar del país on viu. I hi deixa l'àvia i totes les seves joguines, així que no pot estar més trista. No entén que la gent se n'hagi d'anar de casa perquè, d'un dia per l'altre, deixi de ser un lloc segur. El lloc on arriba no s'assembla gens a la seva antiga llar: ni tan sols parlen el mateix idioma. Per això s'estima més callar. Se sent tan sola... Fins que un dia una veueta li pregunta: "Com et dius?".
