Jacint Verdaguer, poeta admirat i estimat, i un dels autors amb més projecció internacional, l'any 1895 va recórrer a la premsa progressista per defensar-se d'unes acusacions desproporcionades i denunciar la seva compromesa situació. Rebutjat pel seu protector, el marquès de Comillas, i amonestat pels seus superiors eclesiàstics a causa dels seus contactes amb visionaris i exorcistes, va quedar pràcticament aïllat, amb la prohibició de continuar les tasques sacerdotals. Llavors va escriure aquests articles, coneguts amb el títol d'En defensa pròpia, que no només són el clam d'un home ferit, sinó que constitueixen una fita cabdal del periodisme català i de la prosa catalana contemporània. Aquests documents, editats i anotats pel doctor Narcís Garolera, encara són motiu de discussions i conjectures i donen testimoniatge d'un gran escriptor i poeta que es va enfrontar a les pressions que volien limitar-li la independència i la llibertat.
