«No acabava dentendre on anava ni per què, seia al pescant i sarrapava al braç del Deniska amb por de caure, mentre anava fent botets com una tetera al foc».
Lestepa va convertir Anton Txékhov en un autor dèxit. La corrua de personatges que hi desfilen són memorables, però sobretot ho és el Iegóruixka: un nen de nou anys que té por, està cansat, té fred, se sent sol i desemparat com es pot sentir qualsevol nano obligat a abandonar en solitari el seu lloc dorigen. Però també té curiositat i esperança per com serà la vida futura.
El viatge per lestepa que ha de portar el Iegóruixka a linstitut dura dies i nits. Lacompanyen el cotxer, un mercader oncle seu i un capellà. El nen, que és llest, reflexiu i una mica trist, és conduït lluny de casa per desig de sa mare, per tenir un futur millor que el que li espera al llogarret on viuen.
La Història és plena de gent que ha de deixar casa seva. Aquí, Txékhov ens posa a la pell dun menor que es veu obligat a abandonar lescalfor de la llar familiar per una promesa incerta. Lexercici dempatia que ens regala el geni rus és ara més necessari que mai i és la demostració que els clàssics només ho són si ens parlen del present.
