L?Estrany reuneix tres llibres de versos: un llibre inèdit titulat Ara li és igual ser qui és (2024), i dos títols més ?Ulls al bosc (2019) i Com si tinguessis temps (2014)?, que completen un cicle tancat de deu anys de creació poètica. Esteve Miralles (1964) va començar a publicar els seus primers poemes, en revistes i antologies, a l?entorn de 1984, i no en va fer llibres fins arribar a la cinquantena, amb aquest cicle i aquestes tres peces. L?Estrany és un volum estrany, d?un poeta estrany, poc classificable, i concentrat ?sobretot? a desidentificar-se. Com hi diu una endreça de Wallace Stevens: «He was not man yet he was nothing else.» L?Estrany qüestiona les innocències fabricades i les inflacions banals del jo. A l?epíleg del volum, sobre el poema, Miralles hi apunta: «O és paradoxal ?irreductiblement irreductible? o és trampa. És pietat, o exhibició. [?] O és fort i esbadellat, o és propaganda. [?] La poesia és un vincle. La possibilitat d?una mena de vincle: que cada poema ha de construir cada vegada. Cada vegada.» Formalment, el llibre conté una àmplia diversitat estilística, que va des del p
