Arguments, raó i provocació. El nostre pensador més incisiu ens planteja un nou repte cabdal: sabem dir no?
Saber dir no pot arribar a ser una força alliberadora. Però com podem fer-ho sense sentir-nos culpables o sense perjudicar les relacions amb les persones que estimem? Com podem discernir a què cal dir sí i a què cal dir no? Aquest és un procés que requereix aprenentatge i pràctica, però, segons Francesc Torralba, és un art que cal reivindicar.
«No pretenc ensenyar a ningú com ha de discernir els seus sís i els seus nos. Senzillament, vindico l'art de saber dir no, un aprenentatge difícil aquest, que va lligat a la maduresa de la vida i a la indignació creixent enfront d'un món que no em plau i que voldria que fos diferent.
Molt probablement he viscut ja més de la meitat de la meva vida i m'adono que en el món hi ha un munt de dinàmiques, de tendències i de fenomens que em causen enuig. Ja hi eren quan vaig néixer, però hi persisteixen. Em revolten, em fastiguegen. Voldria que aquest món fos distint, però no pensant en mi, sinó pensant en els meus fills i en els seus. Vull dir no a moltes actituds, tòpics, estereotips, formes de fer i de desfer que em fereixen profundament. Tal vegada molts lectors experimenten el mateix desig. Potser coincidim, potser no. Tant se val. No escric per fer acòlits. Escric per aclarir els els meus pensaments.»
