Alessandro Baricco va presentar l'edició italiana de Seda, publicada per primer cop el 1996, amb aquestes paraules: Aix. no ésuna novel·la. Ni tan sols és un conte. Aix. és una hist.ria. Començaamb un home que travessa el món i s'acaba en un llac que roman imm.bil en un dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac, no se sap.Es po - dria dir que és una hist.ria d'amor. Per. si només fos aix.,no hauria valgut la pena explicar-la. S'hi barregen desitjos, idolors, que se sap molt bé què són, per. que no tenen un nom exacteque els designi. I, en qualsevol cas, aquest nom no és amor. (Ésquelcom molt antic. Quan no podem anomenar les coses, recorrem a lesparaules.)Totes les hist.ries tenen una música pr.pia. Lad'aquesta és una música blanca. Cal dir-ho, perquè la música blanca és una música estranya, que de vegades et desconcerta: s'interpretasuaument i es balla lentament. Quan s'interpreta bé, és com escoltarel silenci, i els que la saben ballar és com si no esmoguessin.No cal afegir-hi gaire res. Potser cal aclarir que és una hist.ria decimon.nica: que ningú no esperi trobar-hi avi
