Aquesta és una història de gent aspra, com aspra era la vida de la pagesia en un moment històric particularment difícil, a finals del segle XIX i principis del XX. Homes com Rafel Esplà, per als quals la terra ho és tot, hauran de viure la mort de les vinyes a causa de la fil·loxera, una plaga que els obligarà a arrencar i cremar tots els ceps, que volia dir cremar anys d'esforç, de suor, de perseverança. Moren les vinyes i moren les il·lusions i tot sembla convertir-se en cendra. Només l'esforç heroic, col·lectiu, gairebé èpic, farà ressorgir les vinyes, empeltades amb unes varietats noves i més resistents, vingudes de lluny: els ceps americans. I amb la nova vinya renaixerà l'esperança. I un repte encara més gran: constituir cooperatives agrícoles que bastiran els esplèndids cellers coneguts com les catedrals del vi. I, mentre, les persones neixen i moren, s'estimen i s'odien, riuen i ploren, perquè, tot i les calamitats, el corrent de la vida mai no es detura.
