LÕEmporda dels nostres avantpassats no va ser mai la terra placida, tranquilála i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enlla que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles lÕaccio dÕaquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situacio permanent dÕamenaa, van armar vaixells i es van llanar a la mar a combatre lÕenemic. Van ser les decades daurades del corsarisme empordanes, encapalades per capitans corsaris com Marti Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes maritimes de gran valentia i hero?citat.
