Amb l?agudesa i el sentit comú que l?han convertit en articulista de capçalera de milers de lectors, Quim Monzó comparteix desconcerts, ridiculitza petulà ncies, se subleva contra la correcció polÃtica i constata l?amenaça del gregarisme. Amb irreverència i rigor, Monzó combina la causticitat, l?escepticisme, una competència de forense i una prosa periodÃstica que Joan de Sagarra va qualificar «de primerÃssima qualitat». El tema del tema aplega els millors articles que Monzó ha publicat a La Vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001, i s?afegeix als set volums d?articles anteriors amb què va forjant una crònica, ja imprescindible, de les dècades a cavall dels segles xx i xxi.
«Llegir Monzó és com prendre vitamines.» luis landero
«Monzó és encara millor del que sembla. Sembla enginyós, i n?és, però sovint s?oblida que l?enginy és un ingredient indispensable del geni. Sembla gamberro, i n?és, però tot escriptor de debò ha de dur dins un gamberro. Sembla humorista, i n?és, però molt més seriós del que sembla, si és que hi pot haver cap humorista que no sigui molt seriós. Sembla cÃnic, i n?és, i també és, per tant, un moralista.» javier cercas
