Mallorca sembla més autèntica quan acaba l estiu. L illa es transforma, mostra la seva intimitat. Els dies freds no ho són tant gràcies als foguerons, a les corregudes davant el dimoni o a les mamballetes amb què agraïm la dansa dels cossiers. L hivern mallorquí és tradició, mite, Naturalesa generosa, temps de matances, escenari amb cels imponents, clars i nets o coberts amb nigulades dramàtiques. Potser plou, el camp reviscola, és època de collir les olives, de llaurar, de tenir cura dels arbres, del naixement dels mens, de la més genuïna gastronomia autòctona, deliciosa. Qualque cim s enfarina. En una bassa l aigua es fa gel trencadís. Els torrents van plens. La mar s entotsola... Vet aquí els arguments d aquest llibre.
