Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la «creació» de Catalunya, la formació d'allò que podríem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d'una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d'expressió originals i un espai propi.
Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles viii-xii) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d'individuació de l'espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana.
Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l'exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de «nacional» o «identitari» i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià.
