Ni els dards no trobem sencers del tot a Màquina de dards, el primer conte de Treure's la feina de sobre. A alguns, els falta una ala; a d'altres, és la punxa que és guerxa; en els més masegats, de guerxo ho és tot el dard. Si hi parléssim, ben probablement no ens ho sabrien ni dir, però és també volant igual d'alacaiguts com sobreviuen els individus desclassats i, alhora, arrelats en els espais del rerepaís, mig idíl·lics, mig ruïnosos, d'aquest recull de 25 contes. Edgar Illas ens hi narra les veus d'alguns joves esverats, de comercials alcohòlics, d'emprenedors desastrosos, d'immigrants capbuits, de dones de fer feines ploraires. Personatges que parlen i parlen per expressar la buidor, el desencís que deixa la pèrdua de les il·lusions, però que miren d'apuntar els dards de les seves paraules cap a la diana de la supervivència.
