Al fons del calaix és una peça teatral amb dos personatges però que en realitat és un monòleg, i no revelaré al futur lector el contrasentit daquestes paraules. El monòleg duna dona de mitjana edat, amb virtuts i defectes, que repassa el seu passat i situa el seu present. (...) Escrita amb fluïdesa i coneixement de les tècniques escèniques, el que més magrada de lobra és que a través de Júlia, daquesta dona, lescriptor ens dóna, amb naturalitat, sense jutjar absolutament res, un fris de les formes de vida de lèpoca que ens ha tocat viure. (...) De quina manera natural es produeixen les aventures duna nit; la fragilitat de les relacions suposadament estables; la llibertat de la dona i fins el domini que, de manera socialment acceptada, ella pot tenir damunt el mascle; la presència/ absència dels fills; la importància de lamistat, fins i tot laventura perillosa de les drogues... I en darrer terme el dolor que avui, com fa quaranta però també vuitanta anys, ens produeix el xoc dels sentiments." Del pròleg de Josep M. Benet i Jornet. Biografía del autor Aleix Puiggalí ha rebut el Premi de Textos
